N° 5 (setembre de 2007)

I. Lexicografia occitana

Diccionaris, corpora e basas de donadas textualas
Miriam Bras & Joan Thomas

RESUMIT icon-english france_icon
Dins aquel article, nos interessam a las donadas linguisticas que los lexicografes utilizan (o an utilizadas) per bastir los diccionaris. L’ensem d’aquelas donadas se ditz lo ‘còrpus de trabalh’ dels lexicografes, o mai generalament lo ‘còrpus’. Agacham primièr qualques òbras lexicograficas occitanas (las de De Sauvages, Rochegude, Honnorat, Couzinié, Vayssier, Mistral, Alibert, Laux), donam qualques caracteristicas de lor corpus de trabalh, e fasèm lo bilanç dels metòdes de trabalh. Puèi nos viram cap a d’òbras lexicograficas d’autras lengas que l’occitan. Causissèm dos diccionaris de lenga: un diccionari anglés (lo Collins Cobuild English Language Dictionary) e un diccionari francés (lo Trésor de la Langue Française Informatisé) qu’an totes dos la particularitat d’èsser ligats a de basas de donadas textualas. Aquò nos mena a prepausar de bastir una basa de donadas textualas, la Basa Telòc, que poiriá constituir lo còrpus d’un projècte lexicografic occitan avenidor.
Català

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-5-BrasThomas.pdf

Lo ròtle de la lexicografia dins la planificacion lingüistica
Domergue Sumien

RESUMIT  icon-english france_icon

La lexicografia coneis de constrenchas de foncionament fòrça diferentas dins lei lengas subordenadas e dins lei lengas dominantas. En occitan, cau assumir doas missions complementàrias:

1º Una lexicografia estrictament descriptiva, coma part de la lingüistica descriptiva. Ara aquela fonciona ren qu’en occitan medievau.

2º Una lexicografia d’usatge, coma part de la planificacion lingüistica. Deu prepausar au grand public de diccionaris amb una foncion descriptiva per lo lexic patrimoniau e mai una foncion normativa per porgir un occitan larg (occitan estandard), accessible a totòm e capable de complir lei foncions de la societat actuala.

L’occitan larg es pluricentric: intègra de modulacions regionalas que respèctan lei trachs pus emblematics dei dialèctes, mai tot en restant dins un sistèma pron simple de correspondéncias. Lei futurs diccionaris de l’occitan larg aurián donc de lèmas coma cantar (chantar), agachar (agaitar), fornir (hornir), bèl bèla (bèu bèla, bèth bèra).

La diccionarica, aplicada a l’occitan larg, nos menariá a prepausar un diccionari monolingüe e de diccionaris bilingües, estrechament coordenats entre elei. Cau modular leis objectius en foncion dei mejans materiaus, tròp febles a l’ora d’ara, tot en gardant una ambicion de qualitat (maximalisme). Es dins aqueu sens que trabalha nòstra associacion, lo GIDILÒC, maugrat una abséncia de sosten institucionau.
Català

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-5-Sumien.pdf

La redaccion d’un diccionari ortografic e la problematica generala de la lexicografia contemporanèa
Josiana Ubaud

RESUMIT  icon-english france_icon
L’incoeréncia deis obratges lexicografics a disposicion dau public nos menèt a redigir un diccionari ortografic per aportar un pauc mai de securitat linguistica ais usatgiers. Se siam acarada a de problèmas d’autant mai nombrós que la lexicografia occitana patís d’una misèria cronica despuei la parucion dau Tresor dóu Felibrige de F. Mistral, que lo diccionari d’Alibèrt n’es qu’una marrida còpia tenent de centenats de decas. Presentarem la metodologia adoptada per l’establiment de la tiera deis entradas, e l’agach critic que fa mestier d’aver a respècte dei diccionaris, notadament pertocant leis atestacions de regionalizacion. Evocarem tanben lo dolorós problèma dau còrpus jamai analisat, que nòstrei lecturas d’autors contemporanèus nos an permés de relevar de centenats de paraulas absentas de totei lei diccionaris, que mòstran la granda libertat de formacion dau lexic occitan.

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-5-Ubaud.pdf

II. Presentacion de l’occitan aranés

Occitan ena Val d’Aran: aranés
José Enrique Gargallo Gil

RESUMIT icon-english france_icon
Avèm aicí la version occitana (aranesa) d’un capítol publicat d’en primièr en japonés dins lo volum collectiu editat per Shoji Bando e Takehzu Asaka, que se pòt revirar coma La diversitat de las lengas en Espanha e Portugal (Tòquio: Dougahusha, 2005, pp. 183-201). Baila doncas paucas causas nòvas, coma se poiriá esperar d’un article de recèrca scientifica. A puslèu coma tòca de donar als legeires occidentals una idèa de la contribucion occitana (aranesa) a la diversitat lingüistica coma se presentèt, originalament, a de legeires de l’Empèri del Solelh Levant. Las dètz seccions tractan d’aspèctes plan generals de l’occitan de la Val d’Aran: son contèxt politicoadministratiu, lingüistic, geografic e istoric; los noms de la Val, sa lenga autoctòna e sa populacion; sa configuracion geografica e sas divisions administrativas; sa demografía; sas caracteristicas lingüisticas; son encastre legal; son estandardizacion; sa promocion oficiala; la coneissença e la practica de l’aranés dins la vida de la Val; lo contacte de lengas e lo multilingüisme.
Català

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-5-Gargallo.pdf

III. Compte rendut

p. 69-76 : Review of Hervé Lieutard’s PhD thesis (Daniela MULLER, Universitat de Tolosa – lo Miralh and Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg)

PDF-download-icon

Compte-rendut-tesi-Arvei-Lieutard.pdf