N° 7 (setembre de 2009)

Domergue SUMIEN (Ais de Provença) (p. 1-55)
Classificacion dei dialèctes occitans

RESUMIT  icon-english

La classificacion dei dialèctes occitans presenta de modèls parcialament divergents entre lei melhors especialistas. En associant la dialectogia amb la sociolingüistica, conven d’explicitar aquelei modèls perque pòdon entraïnar de representacions imprevistas dins lo movement renaissentista occitan. Es tanben l’escasença de prepausar una terminologia armonizada.

1. Comparam lei classificacions successivas de F. Mistral, J. Ronjat, P. Bèc, X. Ravièr, J. Gl. Bouvier, R. Lafont, P. Nauton, J.F. Dalbera, J. Alhèras e H. Goebl.

2. En perseguir la vision de Pèire Bèc, prepausam, per lo diasistèma occitanocatalan, una sintèsi detalhada de la “classificacion dialectala” (nòrd-occitan, sud-occitan, gascon, catalan).

3. Puei precisam l’“estructuracion supradialectala” segon un modèl renovat: arvèrnomediterranèu (transoccitan, niçardoaupenc; arvèrnolemosin, occitan orientau; parlars protestants de Velai, sud-vivarés), preïberic (occitan centrau, aquitanopirenenc).

4. Recensam lei varietats de transicion entre l’occitan e leis autrei lengas, tant dins l’occitan (bas-fenolhedés e pèirapertusés, creissentés, rumanés, occitan gris, roiasc, mentonasc, occitan monegasc), coma dins lei lengas vesinas (ligur monegasc, peitavin-santongés, capcinés, benasqués).

5. Ramentam lei problèmas relatius a de varietats mau conegudas (judeooccitan, calò occitan, dialèctes urbans…).

6. Desmontam certanei classificacions non scientificas que tenon quauque impacte dins lei movements culturaus e politics.

7. Enfin, analisam d’enjòcs d’identitat dialectala que lei dialectològs an sovent negligit, en particular per sortir dau malaise nòrd-occitan e mai per desmontar certanei pretensions annexionistas liguras e catalanas.

 

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-7-Sumien.pdf

Patrick SAUZET (Tolosa II) – Guylaine BRUN (CNRS Niça) (p. 57-81)
Una lei fonetica fossila : la palatalizacion de [-a] final atòn en occitan central

RESUMIT  icon-english

Dins un airal l’occitan centrase tròban de formas amb [-e] pòsttonic luòga de [-o] esperat. Lo fenomèn se relèva dins los Atlasses linguistics e mai dins de tèxtes literaris. Aital en cò de Molin : la dalhe, la calhe, las iranhes… La rejoncha sufís a suggerir la palatalizacion de –a pòstonica (assimilacion atestada endacòm mai). Pasmens lo fenomèn es pas regular enlòc. Nos trobam doncas davant la paradòxa d’un fenomèn qu’a las aparéncias d’un cambiament fonetic, sens n’aver la regularitat.

Pausam l’esquèma d’explicacion seguent :

(1)   La palatalizacion d’a pòsttonica (PAL) es estada regulara quand l’occitan ignorava la labializa­cion d’-a pòsttonica, çò que donava :

abelha /abeʎa/  [aβˈeʎe]  vs  vèspa /bɛspa/ [bˈɛspa]

(2)   La labializacion non condicionada d’-a pòsttonica (LAB) s’apondèt e donèt lo tablèu seguent :

abelha /abeʎa/  [aβˈeʎe]  vs  vèspa /bɛspa/ [bˈɛspɔ]

Aquesta situacion es pas atestada e tot se passa coma se la derivacion seguenta podiá pas foncionar :

/abeʎa/ /bɛspa/
PAL  aβˈeʎe non aplicabla
LAB non aplicabla  bˈɛspɔ
[aβˈeʎe] [bˈɛspɔ]

Pausam que, d’èsser venguda opaca, la palatalizacion desapareguèt coma règla activa. Los noms en [e] < /-a/, foguèron siá la regularizats (en [ɔ] /a/), siá lexicalizats amb una –e finala :

- agulha /agyʎa/  [aγˈyʎe] (non atestat) → /agyʎa/ [aγˈyʎɔ] (regularizat)

- abelha /abeʎa/  [aβˈeʎe] (opac) → /abeʎe/  [aβˈeʎe] (transparent, -e lexicalizada)

Notem que la reanalisi supausa la pèrdia de l’analisabilitat morfologica, amb /a/ marca de femenin. Prepausam que siá la clau de la curiosa subrerepresentacion dins los femenins en –e dels noms de pichòts animals salvatges. Lo fach que son de referents sexuables mas non sexuats s’acomodariá me­lhor d’un genre morfologicament non analisable.

Aquestes faches occitans presentan un modèl interessant de pèrdia istorica d’una règla fonetica (que dona l’aparéncia d’un cambi irregular). Permeton tanben de melhor comprene lo foncionament morfologic e semantic del genre gramatical.

Mots claus : occitan, geografia linguistica, fonologia, palatalizacion, opacitat, diacronia, morfologia, nom, genre,.

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-7-Sauzet.pdf

Francesc GONZÁLEZ I PLANAS (Universitat de Girona) (p. 83-98)
Cartografia de les posicions de subjecte en gascó

RESUMIT   icon-english

Amb l’objectiu de contribuir a la localització de les diferents posicions de subjecte en les llengües romàniques pro-drop, i més concretament en l’occità gascó, s’ha analitzat l’efecte dels subjectes preverbals — quan no reben la interpretació de Focus — en la distribució de les partícules enunciatives que i e en les oracions subordinades del gascó. Les dades han permès comprovar que la partícula que apareix en oracions en què el subjecte rep la interpretació d’Aboutness-shift Topic (tema de l’oració), mentre que la partícula e apareix en oracions en què el subjecte rep la interpretació de Familiar Topic (Tòpic Familiar). Aquestes dades s’han contrastat amb la col·locació dels clítics pronominals de l’asturià en els mateixos contextos, de manera que s’ha corroborat l’existència d’aquestes dues posicions de subjecte, les quals se situen en punts diferents de la perifèria esquerra oracional (CP).

Mots clau : Posicions de subjecte, paràmetre del subjecte nul, partícules enunciatives, clítics pronominals, occità gascó, asturià.

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-7-Gonzalez.pdf

Fabrice BERNISSAN (Paris IV – La Sorbonne) (p. 100-105)

Présence du gascon dans des documents fonciers des 17e et 18e siècles. Répertoire des emprunts et observations à propos de certains choix graphiques (Preséncia del gascon dins de documents fonzièrs dels sègles XVII e XVIII. Repertòri dels manlèus e observacions a prepaus de certanas causidas graficas)

RESUMIT icon-english

L’estudi d’una dotzena de libres terrièrs pertocant una zòna situada prèp de Rabastens de Bigòrra a donat luòc a una seria d’observacions de tipe filologic.

Nòstra comunicacion presentarà una lista de regionalismes relevats dins de documents fonzièrs que sa datacion s’escalona entre 1600 e 1780.

Nos interessarem, dins un segond temps, a la classificacion d’aqueles regionalismes.

Evocarem enfin qualques transformacions graficas significativas qu’avèm observadas en diacronia. Utilizarem los materials toponimics gascons largament representats dins nòstre còrpus per tal d’illustrar per dos exemples lo passatge d’una scripta gascona normada a una grafia francesa qu’es a s’elaborar.

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-7-Bernissan.pdf

Loís GRANGÉ (p. 107-117)
Lo lexic iberic de l’occitan utilizat dens lo Reiaume de Navarra entre los sègles XIIIau e XVau

RESUMIT icon-english

A l’Edat Mejana que’s desvolopè dus ordis de scriptae occitanas dens lo Reiaume de Navarra. La purmèra qu’èra estacada a l’estatut privilegiat deus Francos, poblants deus borgs naus de las ciutats de la Hauta Navarra. L’auta qu’èra lo gascon qui emplegava l’elèit de la societat d’otrapòrts.

La lenga d’aqueras scriptae qu’èra lo rebat de las realitats de la societat e de las estructuras de la Navarra medievau qui pertanhè clarament a l’aira culturau iberica. Aquera inclusion que’s coneish a travèrs deu vocabulari estrictament d’origina iberica qui saupica los tèxtes occitans de Navarra.

Hòrt de maines que son tocats, autanplan lo lexic administratiu, familiau, agricòla com lo religiós etc. E comparar lo fenomèn dens las duas scriptae que permet d’un punt de vista linguistic d’estudiar la part de l’emprunt e la de la contaminacion.

Maugrat l’unitat politica deu Reiaume, la varietat de tractaments qui s’obsèrva qu’ei la consequéncia de situacions geograficas e socioculturaus d’utilizacions de l’occitan plan distintas deus dus costats deus monts.

PDF-download-icon

Linguistica-occitana-7-Grange.pdf